1. FORMES DE GOVERN
1.1 GOVERNS NO DEMOCRÀTICS
RÈGIM AUTORITARI
De característiques similars al totalitarisme, pero menys extremes. Entre les persones del nucli que domina el poder, pot haver-hi disputes. Justifiquen els seus actes mitjançant una invocació de principis, que tanmateix no abarca totes les facetes de la vida col·lectiva com si fan els règims totalitaris. Freqüentment s’utilitzen accions repressives, tot i que sense arribar a l’extermini de l’opositor.
Són exemples de règims autoritaris la Xina, països àrabs com Algèria, Líbia o Síria, països africans com Guinea Equatorial, o americans com Veneçuela.
RÈGIM TEOCRÀTIC
La teocràcia és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble com en el cas de la democràcia sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants en la Terra. Estableix una jerarquia religiosa que interpreta les paraules dels Déus per a legislar, per a censurar les lleis civils in darrere instància o per a imposar una religió d'estat. Els teòcrates governen sols, o mitjançant una monarquia o un govern elegit.
Vaticà: teocràcia no elegida; Iran: teocràcia amb govern elegit; Aràbia Saudita: monarquia teòcrata
RÈGIM TOTALITARI
El poder el concentra una sola persona o un nucli reduït de persones que ostenten la potestat d’interpretar la voluntat del poble. Per justificar la seva actuació política, utilitzen doctrines polítques que abarquen tots els àmbits de la vida humana.
Freqüentment els règims totalitaris empren el terror i la violència per acabar amb qualsevol tipus d’oposició, arribant a l’extermini de l’opositor.
Són exemples de règims totalitaris l’Alemanya nazi de Hitler i la URSS d’Stalin. Actualment es consideren règims totalitaris els de Corea del Nord i Turkmenistan entre 1991 i 2006.
1.2 GOVERNS DEMOCRÀTICS
MONARQUIA PARLAMENTÀRIA
La màxima autoritat és el rei, però la sobirania la té el poble. El rei representa a l’Estat a nivell diplomàtic. Així doncs el rei regna, però no governa. El seu càrrec és vitalici i hereditari. El Govern de l’Estat queda en mans del President del govern.
Exemples: Espanya, Holanda, Regne Unit, Dinamarca, Bèlgica, Suècia, Noruega.
REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA
En aquests països, les funcions de Cap d’Estat les fa el President de la república. El Govern de l’Estat queda en mans del Primer Ministre o el President del Govern.
Estats Units i França són exemples de països on el President del Govern també fa la tasca de cap d’EstatAlemanya i Itàlia són exemples de països on el President del país fa la tasca de cap d’Estat i el Primer Ministre la de President del Govern.
2. SISTEMES D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA
SISTEMA DE GOVERN PARLAMENTARI
És un sistema d'organització polític en què els ciutadans trien els representants al Parlament. D'aquí surt elegit un President i un Govern que formen part del mateix. Així doncs tant el President com els Ministres formen part del Parlament.
Aquest sistema domina a Europa, tenint com exemples Gran Bretanya, Itàlia, Índia, Espanya o Alemanya.
SISTEMA DE GOVERN PRESIDENCIALISTA
És un sistema de govern d'una república en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. El president és alhora cap d'Estat i cap de govern i ni ell ni el seu govern formen part del Parlament.
Alguns estats presidencialistes són: els Estats Units, Indonèsia, les Filipines, Mèxic, Corea del Sud i la majoria dels estats de Sud-Amèrica.
3. ESTATS LIBERALS I ESTATS SOCIALS
Un Estat liberal procura no interferir en l’economia de les empreses ni en les relacions socials. Considera que l’economia ha de funcionar segons les pròpies regles i segons la llei del mercat.
Històricament països com Estats Units, i més recentment Irlanda o Xina es caracteritzen per ser Estats liberals.
Un Estat social defensa la necessitat d’intervenir en alguns àmbits econòmics i socials. Amb aquesta finalitat posa en marxa instruments com els subsidis d’atur, les pensions, els sous base, la sanitat pública, l’ensenyament obligatori i gratuït per aconseguir una major igualtat entre els ciutadans. Històricament els països europeus han estat Estats socials.
4. ESTATS CENTRALISTES I ESTATS DESCENTRALITZATS
Un Estat exerceix el poder d’una manera centralitzada quan lles decisions que afecten a les diferents regions que integren el país les pren el Govern Central. Aquest és el cas de països com França, Xina o Polònia.
Un Estat exerceix el poder d’una manera descentralitzada quan lles decisions que afecten a les diferents regions que integren el país les prenen les pròpies regions. Així doncs es diu que es deleguen competències econòmiques i polítiques a les regions. Alemanya, Estats Units, Austràlia, Espanya i Gran Bretanya són exemples de països que porten a terme diferents polítiques descentralitzades.
5. SISTEMES ELECTORALS
SISTEMA ELECTORAL MAJORITARI è “Qui guanya, s’ho emporta tot”
En aquest sistema de votacions el votant només pot votar per un sol candidat, i el guanyador de l'elecció és el candidat que obté la quantitat més vots. Així doncs, a cada districte electoral, el guanyador s'emporta tots els escons.
El sistema majoritari forma majories sòlides que quasi sempre permeten la formació de governs forts que poden governar i dominar els Parlaments.
És utilitzat a la majoria dels sistemes presidencialistes, així com la majoria dels estats angloparlants amb sistemes parlamentaris, com ara el Regne Unit i el Canadà.
SISTEMA ELECTORAL PROPORCIONAL è “A tants vots, tants escons”
El mètode proporcional cerca la representació proporcional de vots en el Parlament. És a dir, que si un partit polític obté X% dels vots, també ha d'obtenir X% dels seients del cos legislatiu. Així doncs, els mètodes proporcionals o de representació plena garanteixen la proporcionalitat donant a cada partit un nombre de seients que correspongui al percentatge de vots obtinguts.
En aquest tipus de sistema electoral freqüentment es trien llistes tancades (és a dir, una llista de persones que el votant ha de triar en conjunt).
Aquest sistema electoral s'utilitza preferentment a Europa (especialment a Itàlia), amb l'excepció de Regne Unit.
Cal dir però, que la majoria de països han introduït mesures correctives per limitar la proporcionalitat, amb la finalitat de construir majories sòlides que puguin governar el país (Espanya, Alemanya).
SOBERANIA
És la capacitat que té un individu, un grup de persones, una institució, etc. per prendre una sèrie de decisions polítiques sobre un territori i una població determinats.
SUFRAGI UNIVERSAL
Consisteix en el dret a vot en unes eleccions o referèndum de tots els majors d'edat, independentment del seu sexe i estatus econòmic. És propi de les democràcies modernes.
SUFRAGI CENSATARI
Consisteix en el dret a vot en unes eleccions o referèndum d'una part de la població, que freqüentment exclou les dones i les persones de nivell econòmic baix. És propi dels règims europeus del segle XIX i principis del segle XX.
